Tot va començar la nit que varem haver d’anar a urgències,
em vaig emportar tot de fils, ganxets i patrons. En aquella sala d’urgències
dues germanes espantades i preocupades per l’estat de salut de la seva mare
varen passar les hores i espantar les pors amb el ganxet. La meva germana no
feia ganxet des que érem petites i estàvem les tardes d’estiu amb la meva àvia.
Està comprovat que el ganxet és com anar amb bicicleta, no s’oblida!!!! Vaig
ajudar a la meva germana a triar un patró i un color de fil i.... varem
començar a teixir una volta ella i una
volta jo, i així anar fent fins que ens van cridar els metges.
La nostra mare quedava ingressada. Hem passat moltes hores,
dies, espants i alegries en una habitació d’hospital. Durant tot aquest temps
els fils i ganxets no s’han mogut d’allà.
Us puc confirmar que els fils i el
teixir són una bona teràpia!!!!
Ara ja estem tornant a la normalitat, i per això intentaré
anar penjant cada dia alguna de les cosetes que he anat fent.
La primera ja l’he penjat aquesta tarda, és el ponxo
blau!!!!
Però aquesta és la més importantJ “el Xal de la Roser ”!!!!!
He de dir que la
Roser és la meva GERMANA!!!!!! Si, si en majúscules per què l’estimo molt i
molt. Es una gran persona i germana.
En aquest enllaç trobareu el patró d'aquest xal:
He utilitzat cotó de Rosários4 ( 4 madeixes de For Nature i una de Venezia Print ) i un ganxet del 3.
També afegeixo en aquesta entrada un petit tutorial sobre la tècnica de Bloqueig gentilesa de “Casa Oliveras”
Espero que us agradi, i us animeu a fer el vostre :))
Hola.... sóc la Roser, la del Xal.
ResponEliminaFELICITATS, amb majúscula. Feia dies que no veia el blog i està impressionant. M'agrada molt. He vist coses "xulíssimes" que has anat penjat tant de coses fetes com d'idees i pendents per fer. Per exemple el bolso a que has trobat a Crochet divino Crochet; o bé la funda d'ombrel·la amb els texans, ....
I gràcies pel xal. Però........encara me l'has de donar ;-)